04 de març 2008

Harry Potter c'est finni

[Programa del 4 de març de 2008]

L'Entrevista ..
Què va passar la matinada del 26 de maig del 1645 que va trasbalsar la comunitat del Monestir de Pedralbes? Són els anys següents a la Revolta dels Segadors. Catalunya lluita contra Castella, i es divideix en dos bàndols: els defensors de l’aliança amb França i els contraris, que voldrien tornar sota la sobirania del monarca espanyol, Felip IV. El desenllaç d’aquest conflicte marcarà el futur de Catalunya fins als nostres dies. I amb aquest context, el Doctor Boix, el metge del Monestir de Pedralbes, investiga les misterioses morts que tenen lloc a la comunitat: una novícia apareix morta, penjada d’una corda lligada violentament al seu coll. Ningú ha vist res, ningú ha sentit res…

Aquest és l'argument de la novel·la El monestir de les ombres (Alisis), i Bea Cabezas, l'autora ens ha explicat al programa com a estat l'aventura d'escriure una intriga històrica i monàstica ambientada a un dels centres religiosos més emblemàtics de la ciutat de Barcelona: el Monestir de Pedralbes. "He volgut reflectir la Catalunya del segle XVII, un moment de molta esquizofrènia, no molt estudiada" ens ha explicat l'escriptores "t'adones de seguida del buit sobre moments rellevants de la nostra història. Coneixem molt sobre la història d'altres països i jo vull saber sobre nosaltres".

Bloc del llibre: http://elmonestirdelesombres.blogspot.com

Ha estat Notícia d'actualitat...
Ruiz Zafón llançarà el 17 d'abril la segona part de L'ombra del vent
Jonathan Littell publica en alemany Les benignes
Trobada la foto del nòvio d'AnnaFrank

Harry Potter c'est finni
Dijous 21 de febrer a les 18.30 es va possar a la venda al mercat espanyol i catalanoparlant, 750.000 exemplars de Harry Potter i les relíquies de la Mort (Empúries/Salamandra), el setè i darrer volum de la saga del mag creat per J.K. Rowling.




Així comença el darrer llibre amb la veu de Rowling

Moltes són les notícies, xifres i comentaris sorgits al voltant d'aquesta obra i ara és el moment de recollir-ne els més relevants, per tal de fer-nos una idea de la importància d'en Harry Potter:

  • Vendes:. 400 milions d'exemplars a tot el món de les 7 entregues.
  • Ingresos: Es calcula que Rowling acumula una fortuna de 810 millions d'euros.
  • Recaudació: 3.000 milions a les sales de tot el món, amb les 5 pel·lícules basades en els seus llibres.
  • Subhastes: 28.000 euros es van pagar per un exemplar de la primera edició de la primera entrega.
  • Idiomes: S'ha traduït les aventures de Harry Potter a 65 llengües, també en llatí i grec clàssic.
  • Refuig: 12 editorials van refusar el primer manuscrit.

Una premiada recomanació ..

L'últim patriarca
Najat El Hachmi
Premi Ramon Llull 2008
(Editorial Planeta)
336 pàgines

Avui surt a la venda L'últim patriarca, la novel·la amb la qual Najat El Hachmi (Marroc, 1979) va guanyar el Premi Ramon Llull 2008, lliurat el 31 de gener al Principat.

En 'L'últim patriarca' l'autora narra els enfrontaments entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent per les seves diferents maneres de concebre i integrar-se en la realitat que els envolta a Catalunya. El protagonista, Mimoun Driouch, és un immigrant marroquí que va passar de ser paleta a petit constructor en una capital de comarca i que, després de distanciar-se durant anys de la seva família, demana el reagrupament familiar per viure amb la seva dona i fills a Catalunya. La seva "doble moral" la pateix la seva filla --el nom de la qual no se cita en cap moment-- quan arriba a l'adolescència.

26 de febrer 2008

100 contes morals de Joan Barril i uns Tastets de la Mediterrània per a joves amb paladar

[Programa del 26 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..


Joan Barril recull en els seus 100 contes morals (Amsterdam - Ara Llibres) un univers construït per "homes i dones que s'estimen, que se separen, amants que s'amaguen, desconeguts que s'observen, vells que recorden...". Al programa hem parlat d'aquest llibre nascut d'un recull estiuenc de relats radiofònics, però també de como els llibres agraden i calen més segons les circumstàncies en que es llegeixen: "és una mic com el ví. No és el mateix beure un bon ví en una copa de vidre després del millor polvo de la teva vida, que en un got de plàstic quan t'acaben d'informar de la mort del teu pare".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Mor als 90 anys el poeta i dramaturg Josep Palau i Fabre
Mor Alain Robbe-Grillet, pare del nouveau roman
La Gran Enciclopèdia Catalana es transforma en una web gratuïta

Premis ôscar amb versió literària
Ja resolta la darrera gal·la dels Òscar, ens fixem com a les categories de guió adaptat, van estar representades diferents pel·lícules inspirades en obres libres, que han aprofitat la circumstància per tornar a les llibreries en format de butxaca: No es país para viejos de Cormac McCarthy (Debolsillo), Petróleo d'Upton Sinclair, adaptada com a Pozos de ambición (Pocket Edhasa) i Expiació d'Ian McEwan (Empúries, Quinteto i Anagrama).

Recordem que també les altres dues nominades al millor guió han estat L'escafandre i la papallona, inspirada en el llibre de Jean-Dominique Bauby (Columna i Ediciones del Bronce) i Away from here basada en un conte d'Alice Munro.

Una gustosa recomanació ..

Tastets de la Mediterrània.
Dels bons menjars, primer que la boca entra pel nas


Acció Escolta de Catalunya
91 pàgines

Acció Escolta de Catalunya (l'Associació que congrega els escoltes catalans) ha publicat Tastets de la Mediterrània, un llibre-receptari de cuina que explica la història de dos joves que viatgen per la Mediterrània i coneixen les diferents cultures gastronòmiques que s’hi troben.

Aquest projecte, adreçat als joves a partir de 12 anys, presenta una sèrie de receptes de cuina, classificades en quatre categories: les que es poden fer amb els recursos d'un campament, les que fan servir energia solar, les tradicionals i receptes d’autor.

Miriam Aranda, coordinadora de la publicació, ens va comentar al programa que aquest llibre preten "promocionar hàbits sostenibles en l’alimentació dels adolescents i dels joves” i trencar la tendència dels nois i noies de menjar poc i malament.

19 de febrer 2008

Entrevista a Ferrarn Torrent i com fer de la mort un gènere literari... per encàrrec

[Programa del 19 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..











Ferran Torrent ens ha parlat de la seva darrera obra Només socis (Columnas), on recupera dos dels seus personatges emblemàtics: l'escriptor Ferran i l'exdetectiu Butxana. Torrent, que ens ha recordat que a les seves darreres obres apareix com un dels escenaris la parróquia d'Ordino, explica que quan té encetat el 30% de l'argument comença a escriure: "sóc partidari de que les novel·les donin sorpreses, tant als lectors com a mí mateix mentre vaig escribint-les". Molt crític amb l'espectacle que ha suposat la Fira de Frankfurt, refusant la invitació a assistir-hi, pensa que actualmente "les lletres catalanes pateixen un retrocés i no té el prestigi d'anys enrere".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Bargalló diu que Frankfurt ha tingut un milió de superàvit
Günter Grass y Saramago se suman a la Plataforma de Apoyo a Zapatero
Els hereus de Tolkien es querellen contra New Line Cinema

La mort com a gènere literari... per encàrrec
Ens agrada suggerir al programa maneres diverses per a fer-se rics amb les lletres o bé resaltar noves i ingenioses professions al voltant de l'escriptura. Un reportatge publicat a El Periòdic ens ha ofert la possibilitat de conèixer una nova: El cronista de mort.

"El personatge que amb la llibreta a la mà va cada dia al tanatori; que assisteix a quatre cerimònies i de totes en consigna els detalls; que apunta a la llibreta el nom del sacerdot, del violinista i la pianista; que s'asseu després a escriure què ha passat; aquest personatge, que és nou, s'ha de batejar, anomenar-lo d'alguna manera. Periodista funerari, o periodista de funerals, o cronista de les morts dels altres."

Això, ens obre la porta per a parlar de la mort com a gènere literari i descobrir una particular manera de que més enllà de la visió occidental del tema, molt influenciat per les clàssiques elegies i els poemes de condol, hi ha un gènere japonés de Poema a la mort, on una persona deixa escrit un "poema d'acomiadament de vida", normalment en estil haiku, que deixa juntament amb el seu testament, com a llegat de la seva memòria. Aquest costum de la cultura japonesa és únic al món.

¿Soy sólo yo?
Pensad en ello: todo descansa en
columnas de escarcha.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Una hoja se va, y
otra se suma
al viento.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Este fantasmasl
caer de pétalos se desvanece en
luna y flores...


Aprofitem per recomanar dues grans obres -de la vessant occidental- que parlen de la mort: The dubliners (James Joyce) i Mort a Venècia (Thomas Mann)... amb l'adagio de la Simfonia 4 de Mahler de rerefons.

12 de febrer 2008

Una mica de literatura i amor per sobreviure a Sant Valentí

[Programa del 12 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..
El corresponsal de La Vanguardia, Plàcid Garcia-Planas, ha publicat La revancha del reportero (Diéresis), ha visitat antics camps de batalla seguint les empremtes de set grans corresponsals de guerra i trepitjant els mateixos llocs i camins en els quals aquests van escriure. Al programa ens va descriure les seves sensacions i emocions al recórrer aquests espais tan carregats d'història: "la guerra és per definició la fí del món. Però la guerra acaba i el món continua".


Ha estat Notícia d'actualitat...
Gioconda Belli obté el Biblioteca Breve amb El infinito en la palma de la mano
Informe 2007 sobre hàbits de lectura
La polèmica precedeix al musical sobre Ana Frank

Llibres per fer front els efectes secundaris de Sant Valentí..
Surt un llibre molt adient per aquestes dates, Com dir-li adéu de Céline Slanka, molt celebrat a França, on l'autora proposa fins a 100 maneres diferents d'acomiadar-se de la parella:

"Hector, Com que sé per experiència que el més dolorós, quan t'abandonen, és no compendre'n ben bé les raons, no te'n donaré cap. Mathilde"

A banda d'aquesta proposta irònica, l'amor i la literatura han estat un dels binomis argumentals més estables. És un tema transcendental perquè condensa totes les preocupacions de l’ésser humà: el desig, l'emoció de sentir-se vius, l’angunia del pas del temps, l’anhel de llibertat, la necessitat de compartir sentiments, experiències, pensaments...

Per a cada modalitat d'entendre o sentir l'amor es pot trobar una gran obra literària. Aques és un llistat estret del llibre El amor y la literatura, de Martín Casariego:
  1. L’amor com a joc: Les amistats perilloses (Choderlos de Laclos)

  2. L’amor ideal: Cyrano de Bergerac (Edmond Rostand).

  3. El primer amor: Romeo i Julieta (William Shakespeare)

  4. Amor romàntic: Cumbres borrascosas (Emily Brontë)

  5. L’amor contra les convencions socials: Anna Karenina (Liev Tólstoi)

  6. L’amor no correspost: El gran gatsby (F. Scott Fitzgerald)

  7. El amor transformat en odi: Otelo (William Shakespeare)

  8. L’amor fatal: El carter truca dues vegades. (James M. Cain)

I una conclusió abans del punt i final: des dels antics grecs fins els nostres dies l’amor ha estat representat com a causa de desgràcia i dolor, i tot això sempre s'ha considerat l'experiència més digna de ser viscuda.

05 de febrer 2008

La salut dels blocs literaris a Internet

[Programa del 05 de febrer de 2008]


L'Entrevista ..
Antoni Dalmau (Igualada, 1951), ha publicat El cas Rull (Columna Edicions), un llibre que recull la trajectòria completa i gairebé desconeguda de l'anarquista Joan Rull i dóna a conèixer un panorama complet d'una dècada apassionant i convulsa de la ciutat de Barcelona "Quan vaig cercar documentació vaig trobar molt material inèdit, per això m'ha sortit una monografia històrica més que una novel·la", explica l'autor que recorda l'orígen d'aquest projecte que "neix d'un article de Lluis Permanyer a La Vanguardia, sobre aquest personatge que després de documentar-me sobre ell encara ha estat més fascinant, i una vegada més, com s'acostuma a dir, la realitat ha superat la ficció."


Ha estat Notícia d'actualitat...
Najat el-Hachmi rep el Llull per un relat sobre la recerca de la llibertat individual
Fundació Llull per a Andorra
Neix el 'youtube' literari

Literatura en format bloc..
La publicació de l'article A propòsit de l'escriptura digital de l'autor Juan Villoro, ens ha ofert el pretexte perfecte per a observar com està la salut dels blocs literaris a Internet i para atenció en allò d'interesant que en publiquen.

Dels molts blocs i bitàcores visitats em destacat un particular i molt subjectiu Top-5 amb entrades, la lectura de les quals no tenen desperdici:

1. Moleskine Literario (Notas al vuelo en cuaderno Moleskine)
Bloc: Considerat un dels més llegits sobre literatura del món hispanoparlant, selecciona i comenta una notícia diàriament.
Autor: Iván Thays, escriptor peruà (Lima, 1968) autor de les novel·les "El viaje interior" i "La disciplina de la vanidad".
Entrada seleccionada: 2,073, sobre el nou llibre publicat de Mary Shelley.

2. El llibreter
Bloc: Espai que difon aspectes interessants d'allò que es cou en l'àmbit cultural (en llengua catalana o no).
Autor: Llibreter Anònim.
Entrada seleccionada: L'error de Salamina , anècdotes sobre allò que es demana (incorrectament) a les llibreries.

3. La républiques des livres
Bloc: Bitàcora diària d'un dels crítics més influents de França.
Autor: Pierre Assouline. Escriptor i periodista, col·laborador de les publicacions Lire, Le Nouvel Observateur i Monde 2.

Entrada seleccionada: Le dilemme Nabokov, reflexió al voltant del dilema que el fill de Nabokov actualment ha planteat sobre si ha de cremar un manuscrit inacabat del seu pare tal con ho va demanar al seu testament.

4. El Lamento de Portnoy
Bloc: Creat l'any 2004 i distingit amb diferents premis, rep el nom de la traducció de l'obra Portnoy's Complaint de Philip Roth, publicadarecentment al català com El trastorn de Portnoy.
Autor: Anònim.

Entrada seleccionada: En lucha, l'autor planteja els inconvenients d'actualitzar un bloc quan els problemes amb la connexió a Internet ho fan encara més farragós.

4. El Lamento de Portnoy
Bloc: Creat l'any 2004 i distingit amb diferents premis, rep el nom de la traducció de l'obra Portnoy's Complaint de Philip Roth, traduïda recentment al català com El trastorn de Portnoy.
Autor: Anònim.

Entrada seleccionada: En lucha, l'autor planteja els inconvenients i la paciència infinita necessària d'actualitzar un bloc quan els problemes amb la connexió a Internet ho fan encara més farragós, tot això i ho enllaça amb el seu estimat Enrique Vila-Matas.

5. El hombre que comía diccionarios
Bloc: Moltes de les entrades són petites joies del pensament naïf i surrealista contemporani.
Autor: "Sobre mi: mi (1).
(1). m.Mús. Tercera nota de la escala musical.

Entrada seleccionada: Falsos Impostores , història real del més famós impostor de l'actualitat.


29 de gener 2008

Les biografies: un gènere amb molta vida

[Programa del 29 de gener de 2008]

L'Entrevista ..
Sylvain Athiel, ha publicat Conquérants des ondes! L'incroyable aventure de Radio-Toulouse et Radio-Andorre (Privat), un llibre que explica la història de Radio Andorra, creada als anys 1930, i emblema per els defensors del monopoli estatal de la radiodifusió i els partidaris de la llibertat de les ones combatien.

Com va explicar l'autor "es tracta d’un llibre de plaer. Pren voluntàriament la forma d’un novel·la d’aventures per al gran públic i no pas la d’una tesi avorrida dirigida a especialistes previnguts.” I narra anècdotes sobre aquesta emissora com la de comptar amb locutores dones, en un temps marcat per l'omnipresència masculina al front des micròfons.

Ha esta notícia...
La novel·la 'La ciutat invisible' d’ Emili Rosales entra al gegant asiàtic amb una edició en mandarí de 20.000 exemplars
El festival d'Angulema premia una novel.la gràfica sobre la immigració
El fill de Nabokov sospesa si destrueix una obra del seu pare

La Biografia: un gènere amb molta vida...
Les vides exemplars (o no tan exemplars) de personatges que han estat mitificats en el decurs del segle XX han començat a interessar cada vegada més als lectors espanyols (i per extensió als andorrans), ja sigui a través del consum d'obres en format d’autobiografia, biografia, memòria, diari o cartes.

Una Biografia és (Wikipedia, dixit) la història escrita d'una persona que conta (generalment, en tercera persona) des del seu naixement, els seus assoliments fins a la seva mort, i en la qual s'inclou informació sobre el context social, cultural i polític de l'època intentant reconstruir documentalment el seu pensament i figura.

El gènere de la Biografia té els seus antecendents remots en l'obra de l'Antiga Roma Vides Paraleles de Plutarco. Fins al segle XX, trobem interessos biogràfics en els sants, els trobadors, i els grans membres de la vida civil, militar o artística.

Cap a les primeres dècades del segle XX, uns quants escriptors europeus que destacaven per l'ofici, la gosadia i la bona ploma –Emil Ludwig, G.K. Chesterton, André Maurois, Lytton Strachey, Stefan Zweig–, havien reinventat el gènere biogràfic introduint en les seves semblances de personatges històrics, per a escàndol dels historiadors professionals, la subjectivitat, l'anàlisi psicològica i molts recursos hapropis de la narrativa. S'obre la porta a un gèner híbrid a caval entre la biografia convencional, l'assaig crític i la història novelada.

Al mateix temps, un nou producte sorgeix enmig d'aques panorama fèrtil: les biografies complaents o, les també conegudes com a antibiografies. La descripció cronològica sense fisures d'una personalitat sense vicis ni errors. Com va afirmar Raymond Quesneau, “es podia narrar la vida d'un home abstraient-se de qualsevol fet històric”.

Punt a part mereix dos subgèneres biogràfics amb entitat pròpia: les autobiografies i les memòries.

L'Autobiografia és la narració de la vida d'una persona escrita per ella mateixa. Com a font d'informació s'ha de mantindre en dubte l'exactitud, ja que sovint qui escriu la seva pròpia biografia oculta dades poc positius o bé pot tergiversar d'altres.

Les Memòries (també historia de vida, histoire de vie o life history) es considera una subclasse d'autobiografia, que narra la vida d'una persona, fet per una tercera persona (biògraf) i que semblen menys estructurades i exhaustives que els treballs autobiogràfics més formals. Aquestes obres no cobreixen tot el període de la vida de la persona que l'escriu, sinó solament un moment cronològic concret de la mateixa.

I per il·lustrar un exemple final porposem l'inici d'unes memòries (literàries i cinemoatogràfiques) que comencen amb el conegut... "Jo tenia una granja a l'Àfrica".



Memòries d'Àfrica (Out of Africa) de Karen Blixen, més coneguda pel su pseudònim Isak Dinesen, i que narra el període de temps que l'escriptora va viure a Kènia

09 de gener 2008

Si el Nadal ha estat per a Ken Follet, 2008 serà l'any de Harry Potter

[Programa del 09 de gener de 2008]


L'Entrevista ..
Teresa Roig, ha publicat L'herència de Horts (Alisis), un llibre que ficciona un temps real de l’Espanya de Franco, on multitud de criminals nazis van trobat la seva segona llar i més concretament a la Barcelona dels anys quaranta, on hi vivien més d’un centenar d’agents secrets i col·laboradors.

Al programa l'autora ens va deixar la següent reflexió: "Va ser molt educatiu descobrir aquesta part de la història del país alhora que anava creant uns personatges ficticis com a excusa per a explicar el que havia passat durant aquests anys".


Notícies d'actualitat...
El premi Nadal, per a Francisco Casavella i el Josep Plà per a Melcior Comes
Un món sense fi, la continuació d'Els pilars de la terra, de Ken Follett, arrasa en la seva primera jornada a les botigues
Rowling obre la porta a la possibilitat d'escriure una vuitena novel•la de la saga de Harry Potter

Un Nadal que acaba amb un bon balanç comercial i un any que comença tot felicitant Salinger.. Els llibreters acomiaden les dates nadalenques molt satisfets dels resultats. Regalar llibres segueix sent una bona opció. El llançament de la molt esperada continuació d'Els pilars de la terra, Un món sense fi de Ken Follet ha estat un dels motius. Però també la demanda del finalista del premi Planeta, Villa Diamante de Boris Izaguirre, o com s'ha recollit a El Periòdic, una obra més de casa nostra que ha obtingut una gran acollida dels lectors catalans, La muntanya solar, de l'escriptor andorrà Bonavenura Adellach. Exhaurida ha estat, de la seva banda, la trilogia de Bill Pullman que ha inspirat La brúixola daurada, i molt demanada Túnels, de Roderick Gordon, el llibre que aspira a recaptar l'èxit mediàtic de Harry Potter, i la primera part de les Memòries de Jordi Pujol.

Però el nou any, també neix amb un llistat de novetats que demandaran bona part de l'atenció del públic lector que hem descobert que és majoritàriament femení i que en el cas adult més atret per lectures en llengua catalana i en els joves en català. Destaquem en la nostra particular travessa cinc dels llibres que creiem que tindran alguna cosa a dir:

  • La pensión Eva (Salamandra) de l'octogenari sicilià Andrea Camilleri recorre als seus records per ordir una intimista novel·la d'iniciació eròtica.

  • El sindicato de policía yiddish (Mondadori), de Michael Chabon, un autor presentat com a seguidor del sentit de l'humor negre i surrealista dels germans Cohen, que juga en el seu llibre amb la possibilitat que l'estat jueu no s'hagués construït a Israel sinó a Alaska.

  • Salze cec, dona adormida (Empúries / Tusquets), del japonès Haruki Murakami, ens permetrà conèixer els relats de l'autor escrits de 1981 al 2005.

  • La nova novel·la d'Eduardo Mendoza, El asombroso viaje de Pomponio Flato (Seix Barral), que sortirà al març i que retroba l'estil més paròdic de l'escriptor.

  • El nou cas del detectiu Butxana de Ferran Torrent a Només socis (Columna).

Tot això, es clar, amb el permís de Harry Potter i les relíquies de la mort, la setena i última entrega del famós mag de J.K. Rowling que arribarà a les llibreries el 21 de febrer en català i castellà (Empúries / Salamandra), i que tancarà la saga literària més reeixida dels darrers temps.


I si el primer dia de l'any es pot vincular a un escriptor, aquest seria J.D. Salinger, que va fer 89 anys, com des de 1965 reclòs a casa seva i alimentant tot el mite que hi ha al darrera del seu hermètic tancament. L'autor de llibres tan remarcables com El vigilant en el camp de sègol o Franny i Zooey, és també conegut indirectament perquè aquesta primera obra, va restar per sempre lligada amb la mort de John Lennon. El seu assassí Mark David Chapman va declarar que havia actuat motivat per la seva lectura compulsiva.


Publicacions recomanades ..

El vigilant en el camp de sègol
J.D. Salinger
288 pàgines
Labutxaca

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

Obra amb majúscules i amb moltes anècdotes com la que es recull aquí: "L'escriptor novaiorquès demanava expressament que les edicions d'El vigilant no tinguessin cap mena d'il·lustració ni fotografia a la portada, ni ressenya de l'argument i apunt biogràfic de l'autor a la contraportada".