04 de març 2008

Harry Potter c'est finni

[Programa del 4 de març de 2008]

L'Entrevista ..
Què va passar la matinada del 26 de maig del 1645 que va trasbalsar la comunitat del Monestir de Pedralbes? Són els anys següents a la Revolta dels Segadors. Catalunya lluita contra Castella, i es divideix en dos bàndols: els defensors de l’aliança amb França i els contraris, que voldrien tornar sota la sobirania del monarca espanyol, Felip IV. El desenllaç d’aquest conflicte marcarà el futur de Catalunya fins als nostres dies. I amb aquest context, el Doctor Boix, el metge del Monestir de Pedralbes, investiga les misterioses morts que tenen lloc a la comunitat: una novícia apareix morta, penjada d’una corda lligada violentament al seu coll. Ningú ha vist res, ningú ha sentit res…

Aquest és l'argument de la novel·la El monestir de les ombres (Alisis), i Bea Cabezas, l'autora ens ha explicat al programa com a estat l'aventura d'escriure una intriga històrica i monàstica ambientada a un dels centres religiosos més emblemàtics de la ciutat de Barcelona: el Monestir de Pedralbes. "He volgut reflectir la Catalunya del segle XVII, un moment de molta esquizofrènia, no molt estudiada" ens ha explicat l'escriptores "t'adones de seguida del buit sobre moments rellevants de la nostra història. Coneixem molt sobre la història d'altres països i jo vull saber sobre nosaltres".

Bloc del llibre: http://elmonestirdelesombres.blogspot.com

Ha estat Notícia d'actualitat...
Ruiz Zafón llançarà el 17 d'abril la segona part de L'ombra del vent
Jonathan Littell publica en alemany Les benignes
Trobada la foto del nòvio d'AnnaFrank

Harry Potter c'est finni
Dijous 21 de febrer a les 18.30 es va possar a la venda al mercat espanyol i catalanoparlant, 750.000 exemplars de Harry Potter i les relíquies de la Mort (Empúries/Salamandra), el setè i darrer volum de la saga del mag creat per J.K. Rowling.




Així comença el darrer llibre amb la veu de Rowling

Moltes són les notícies, xifres i comentaris sorgits al voltant d'aquesta obra i ara és el moment de recollir-ne els més relevants, per tal de fer-nos una idea de la importància d'en Harry Potter:

  • Vendes:. 400 milions d'exemplars a tot el món de les 7 entregues.
  • Ingresos: Es calcula que Rowling acumula una fortuna de 810 millions d'euros.
  • Recaudació: 3.000 milions a les sales de tot el món, amb les 5 pel·lícules basades en els seus llibres.
  • Subhastes: 28.000 euros es van pagar per un exemplar de la primera edició de la primera entrega.
  • Idiomes: S'ha traduït les aventures de Harry Potter a 65 llengües, també en llatí i grec clàssic.
  • Refuig: 12 editorials van refusar el primer manuscrit.

Una premiada recomanació ..

L'últim patriarca
Najat El Hachmi
Premi Ramon Llull 2008
(Editorial Planeta)
336 pàgines

Avui surt a la venda L'últim patriarca, la novel·la amb la qual Najat El Hachmi (Marroc, 1979) va guanyar el Premi Ramon Llull 2008, lliurat el 31 de gener al Principat.

En 'L'últim patriarca' l'autora narra els enfrontaments entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent per les seves diferents maneres de concebre i integrar-se en la realitat que els envolta a Catalunya. El protagonista, Mimoun Driouch, és un immigrant marroquí que va passar de ser paleta a petit constructor en una capital de comarca i que, després de distanciar-se durant anys de la seva família, demana el reagrupament familiar per viure amb la seva dona i fills a Catalunya. La seva "doble moral" la pateix la seva filla --el nom de la qual no se cita en cap moment-- quan arriba a l'adolescència.

26 de febrer 2008

100 contes morals de Joan Barril i uns Tastets de la Mediterrània per a joves amb paladar

[Programa del 26 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..


Joan Barril recull en els seus 100 contes morals (Amsterdam - Ara Llibres) un univers construït per "homes i dones que s'estimen, que se separen, amants que s'amaguen, desconeguts que s'observen, vells que recorden...". Al programa hem parlat d'aquest llibre nascut d'un recull estiuenc de relats radiofònics, però també de como els llibres agraden i calen més segons les circumstàncies en que es llegeixen: "és una mic com el ví. No és el mateix beure un bon ví en una copa de vidre després del millor polvo de la teva vida, que en un got de plàstic quan t'acaben d'informar de la mort del teu pare".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Mor als 90 anys el poeta i dramaturg Josep Palau i Fabre
Mor Alain Robbe-Grillet, pare del nouveau roman
La Gran Enciclopèdia Catalana es transforma en una web gratuïta

Premis ôscar amb versió literària
Ja resolta la darrera gal·la dels Òscar, ens fixem com a les categories de guió adaptat, van estar representades diferents pel·lícules inspirades en obres libres, que han aprofitat la circumstància per tornar a les llibreries en format de butxaca: No es país para viejos de Cormac McCarthy (Debolsillo), Petróleo d'Upton Sinclair, adaptada com a Pozos de ambición (Pocket Edhasa) i Expiació d'Ian McEwan (Empúries, Quinteto i Anagrama).

Recordem que també les altres dues nominades al millor guió han estat L'escafandre i la papallona, inspirada en el llibre de Jean-Dominique Bauby (Columna i Ediciones del Bronce) i Away from here basada en un conte d'Alice Munro.

Una gustosa recomanació ..

Tastets de la Mediterrània.
Dels bons menjars, primer que la boca entra pel nas


Acció Escolta de Catalunya
91 pàgines

Acció Escolta de Catalunya (l'Associació que congrega els escoltes catalans) ha publicat Tastets de la Mediterrània, un llibre-receptari de cuina que explica la història de dos joves que viatgen per la Mediterrània i coneixen les diferents cultures gastronòmiques que s’hi troben.

Aquest projecte, adreçat als joves a partir de 12 anys, presenta una sèrie de receptes de cuina, classificades en quatre categories: les que es poden fer amb els recursos d'un campament, les que fan servir energia solar, les tradicionals i receptes d’autor.

Miriam Aranda, coordinadora de la publicació, ens va comentar al programa que aquest llibre preten "promocionar hàbits sostenibles en l’alimentació dels adolescents i dels joves” i trencar la tendència dels nois i noies de menjar poc i malament.

19 de febrer 2008

Entrevista a Ferrarn Torrent i com fer de la mort un gènere literari... per encàrrec

[Programa del 19 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..











Ferran Torrent ens ha parlat de la seva darrera obra Només socis (Columnas), on recupera dos dels seus personatges emblemàtics: l'escriptor Ferran i l'exdetectiu Butxana. Torrent, que ens ha recordat que a les seves darreres obres apareix com un dels escenaris la parróquia d'Ordino, explica que quan té encetat el 30% de l'argument comença a escriure: "sóc partidari de que les novel·les donin sorpreses, tant als lectors com a mí mateix mentre vaig escribint-les". Molt crític amb l'espectacle que ha suposat la Fira de Frankfurt, refusant la invitació a assistir-hi, pensa que actualmente "les lletres catalanes pateixen un retrocés i no té el prestigi d'anys enrere".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Bargalló diu que Frankfurt ha tingut un milió de superàvit
Günter Grass y Saramago se suman a la Plataforma de Apoyo a Zapatero
Els hereus de Tolkien es querellen contra New Line Cinema

La mort com a gènere literari... per encàrrec
Ens agrada suggerir al programa maneres diverses per a fer-se rics amb les lletres o bé resaltar noves i ingenioses professions al voltant de l'escriptura. Un reportatge publicat a El Periòdic ens ha ofert la possibilitat de conèixer una nova: El cronista de mort.

"El personatge que amb la llibreta a la mà va cada dia al tanatori; que assisteix a quatre cerimònies i de totes en consigna els detalls; que apunta a la llibreta el nom del sacerdot, del violinista i la pianista; que s'asseu després a escriure què ha passat; aquest personatge, que és nou, s'ha de batejar, anomenar-lo d'alguna manera. Periodista funerari, o periodista de funerals, o cronista de les morts dels altres."

Això, ens obre la porta per a parlar de la mort com a gènere literari i descobrir una particular manera de que més enllà de la visió occidental del tema, molt influenciat per les clàssiques elegies i els poemes de condol, hi ha un gènere japonés de Poema a la mort, on una persona deixa escrit un "poema d'acomiadament de vida", normalment en estil haiku, que deixa juntament amb el seu testament, com a llegat de la seva memòria. Aquest costum de la cultura japonesa és únic al món.

¿Soy sólo yo?
Pensad en ello: todo descansa en
columnas de escarcha.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Una hoja se va, y
otra se suma
al viento.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Este fantasmasl
caer de pétalos se desvanece en
luna y flores...


Aprofitem per recomanar dues grans obres -de la vessant occidental- que parlen de la mort: The dubliners (James Joyce) i Mort a Venècia (Thomas Mann)... amb l'adagio de la Simfonia 4 de Mahler de rerefons.