L'Entrevista ..Sylvain Athiel, ha publicat Conquérants des ondes! L'incroyable aventure de Radio-Toulouse et Radio-Andorre (Privat), un llibre que explica la història de Radio Andorra, creada als anys 1930, i emblema per els defensors del monopoli estatal de la radiodifusió i els partidaris de la llibertat de les ones combatien.
Com va explicar l'autor "es tracta d’un llibre de plaer. Pren voluntàriament la forma d’un novel·la d’aventures per al gran públic i no pas la d’una tesi avorrida dirigida a especialistes previnguts.” I narra anècdotes sobre aquesta emissora com la de comptar amb locutores dones, en un temps marcat per l'omnipresència masculina al front des micròfons.
Ha esta notícia...
La novel·la 'La ciutat invisible' d’ Emili Rosales entra al gegant asiàtic amb una edició en mandarí de 20.000 exemplars
El festival d'Angulema premia una novel.la gràfica sobre la immigració
El fill de Nabokov sospesa si destrueix una obra del seu pare
La Biografia: un gènere amb molta vida...
Les vides exemplars (o no tan exemplars) de personatges que han estat mitificats en el decurs del segle XX han començat a interessar cada vegada més als lectors espanyols (i per extensió als andorrans), ja sigui a través del consum d'obres en format d’autobiografia, biografia, memòria, diari o cartes.
Una Biografia és (Wikipedia, dixit) la història escrita d'una persona que conta (generalment, en tercera persona) des del seu naixement, els seus assoliments fins a la seva mort, i en la qual s'inclou informació sobre el context social, cultural i polític de l'època intentant reconstruir documentalment el seu pensament i figura.
El gènere de la Biografia té els seus antecendents remots en l'obra de l'Antiga Roma Vides Paraleles de Plutarco. Fins al segle XX, trobem interessos biogràfics en els sants, els trobadors, i els grans membres de la vida civil, militar o artística.
Cap a les primeres dècades del segle XX, uns quants escriptors europeus que destacaven per l'ofici, la gosadia i la bona ploma –Emil Ludwig, G.K. Chesterton, André Maurois, Lytton Strachey, Stefan Zweig–, havien reinventat el gènere biogràfic introduint en les seves semblances de personatges històrics, per a escàndol dels historiadors professionals, la subjectivitat, l'anàlisi psicològica i molts recursos hapropis de la narrativa. S'obre la porta a un gèner híbrid a caval entre la biografia convencional, l'assaig crític i la història novelada.
Al mateix temps, un nou producte sorgeix enmig d'aques panorama fèrtil: les biografies complaents o, les també conegudes com a antibiografies. La descripció cronològica sense fisures d'una personalitat sense vicis ni errors. Com va afirmar Raymond Quesneau, “es podia narrar la vida d'un home abstraient-se de qualsevol fet històric”.
Punt a part mereix dos subgèneres biogràfics amb entitat pròpia: les autobiografies i les memòries.
L'Autobiografia és la narració de la vida d'una persona escrita per ella mateixa. Com a font d'informació s'ha de mantindre en dubte l'exactitud, ja que sovint qui escriu la seva pròpia biografia oculta dades poc positius o bé pot tergiversar d'altres.
Les Memòries (també historia de vida, histoire de vie o life history) es considera una subclasse d'autobiografia, que narra la vida d'una persona, fet per una tercera persona (biògraf) i que semblen menys estructurades i exhaustives que els treballs autobiogràfics més formals. Aquestes obres no cobreixen tot el període de la vida de la persona que l'escriu, sinó solament un moment cronològic concret de la mateixa.
I per il·lustrar un exemple final porposem l'inici d'unes memòries (literàries i cinemoatogràfiques) que comencen amb el conegut... "Jo tenia una granja a l'Àfrica".
Memòries d'Àfrica (Out of Africa) de Karen Blixen, més coneguda pel su pseudònim Isak Dinesen, i que narra el període de temps que l'escriptora va viure a Kènia
El vigilant en el camp de sègol