Club de Lectura

Harry Potter c'est finni

2008-03-04T09:40:00.008+01:00

[Programa del 4 de març de 2008]

L'Entrevista ..
Què va passar la matinada del 26 de maig del 1645 que va trasbalsar la comunitat del Monestir de Pedralbes? Són els anys següents a la Revolta dels Segadors. Catalunya lluita contra Castella, i es divideix en dos bàndols: els defensors de l’aliança amb França i els contraris, que voldrien tornar sota la sobirania del monarca espanyol, Felip IV. El desenllaç d’aquest conflicte marcarà el futur de Catalunya fins als nostres dies. I amb aquest context, el Doctor Boix, el metge del Monestir de Pedralbes, investiga les misterioses morts que tenen lloc a la comunitat: una novícia apareix morta, penjada d’una corda lligada violentament al seu coll. Ningú ha vist res, ningú ha sentit res…

Aquest és l'argument de la novel·la El monestir de les ombres (Alisis), i Bea Cabezas, l'autora ens ha explicat al programa com a estat l'aventura d'escriure una intriga històrica i monàstica ambientada a un dels centres religiosos més emblemàtics de la ciutat de Barcelona: el Monestir de Pedralbes. "He volgut reflectir la Catalunya del segle XVII, un moment de molta esquizofrènia, no molt estudiada" ens ha explicat l'escriptores "t'adones de seguida del buit sobre moments rellevants de la nostra història. Coneixem molt sobre la història d'altres països i jo vull saber sobre nosaltres".

Bloc del llibre: http://elmonestirdelesombres.blogspot.com

Ha estat Notícia d'actualitat...
Ruiz Zafón llançarà el 17 d'abril la segona part de L'ombra del vent
Jonathan Littell publica en alemany Les benignes
Trobada la foto del nòvio d'AnnaFrank

Harry Potter c'est finni
Dijous 21 de febrer a les 18.30 es va possar a la venda al mercat espanyol i catalanoparlant, 750.000 exemplars de Harry Potter i les relíquies de la Mort (Empúries/Salamandra), el setè i darrer volum de la saga del mag creat per J.K. Rowling.

Així comença el darrer llibre amb la veu de Rowling

Moltes són les notícies, xifres i comentaris sorgits al voltant d'aquesta obra i ara és el moment de recollir-ne els més relevants, per tal de fer-nos una idea de la importància d'en Harry Potter:

Vendes:. 400 milions d'exemplars a tot el món de les 7 entregues.
Ingresos: Es calcula que Rowling acumula una fortuna de 810 millions d'euros.
Recaudació: 3.000 milions a les sales de tot el món, amb les 5 pel·lícules basades en els seus llibres.
Subhastes: 28.000 euros es van pagar per un exemplar de la primera edició de la primera entrega.
Idiomes: S'ha traduït les aventures de Harry Potter a 65 llengües, també en llatí i grec clàssic.
Refuig: 12 editorials van refusar el primer manuscrit.

Una premiada recomanació ..

L'últim patriarca
Najat El Hachmi
Premi Ramon Llull 2008
(Editorial Planeta)
336 pàgines

Avui surt a la venda L'últim patriarca, la novel·la amb la qual Najat El Hachmi (Marroc, 1979) va guanyar el Premi Ramon Llull 2008, lliurat el 31 de gener al Principat.

En 'L'últim patriarca' l'autora narra els enfrontaments entre un immigrant marroquí i la seva filla adolescent per les seves diferents maneres de concebre i integrar-se en la realitat que els envolta a Catalunya. El protagonista, Mimoun Driouch, és un immigrant marroquí que va passar de ser paleta a petit constructor en una capital de comarca i que, després de distanciar-se durant anys de la seva família, demana el reagrupament familiar per viure amb la seva dona i fills a Catalunya. La seva "doble moral" la pateix la seva filla --el nom de la qual no se cita en cap moment-- quan arriba a l'adolescència.

100 contes morals de Joan Barril i uns Tastets de la Mediterrània per a joves amb paladar

2008-02-26T22:02:00.007+01:00

[Programa del 26 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..

Joan Barril recull en els seus 100 contes morals (Amsterdam - Ara Llibres) un univers construït per "homes i dones que s'estimen, que se separen, amants que s'amaguen, desconeguts que s'observen, vells que recorden...". Al programa hem parlat d'aquest llibre nascut d'un recull estiuenc de relats radiofònics, però també de como els llibres agraden i calen més segons les circumstàncies en que es llegeixen: "és una mic com el ví. No és el mateix beure un bon ví en una copa de vidre després del millor polvo de la teva vida, que en un got de plàstic quan t'acaben d'informar de la mort del teu pare".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Mor als 90 anys el poeta i dramaturg Josep Palau i Fabre
Mor Alain Robbe-Grillet, pare del nouveau roman
La Gran Enciclopèdia Catalana es transforma en una web gratuïta

Premis ôscar amb versió literària
Ja resolta la darrera gal·la dels Òscar, ens fixem com a les categories de guió adaptat, van estar representades diferents pel·lícules inspirades en obres libres, que han aprofitat la circumstància per tornar a les llibreries en format de butxaca: No es país para viejos de Cormac McCarthy (Debolsillo), Petróleo d'Upton Sinclair, adaptada com a Pozos de ambición (Pocket Edhasa) i Expiació d'Ian McEwan (Empúries, Quinteto i Anagrama).

Recordem que també les altres dues nominades al millor guió han estat L'escafandre i la papallona, inspirada en el llibre de Jean-Dominique Bauby (Columna i Ediciones del Bronce) i Away from here basada en un conte d'Alice Munro.

Una gustosa recomanació ..

Tastets de la Mediterrània.
Dels bons menjars, primer que la boca entra pel nas

Acció Escolta de Catalunya
91 pàgines

Acció Escolta de Catalunya (l'Associació que congrega els escoltes catalans) ha publicat Tastets de la Mediterrània, un llibre-receptari de cuina que explica la història de dos joves que viatgen per la Mediterrània i coneixen les diferents cultures gastronòmiques que s’hi troben.

Aquest projecte, adreçat als joves a partir de 12 anys, presenta una sèrie de receptes de cuina, classificades en quatre categories: les que es poden fer amb els recursos d'un campament, les que fan servir energia solar, les tradicionals i receptes d’autor.

Miriam Aranda, coordinadora de la publicació, ens va comentar al programa que aquest llibre preten "promocionar hàbits sostenibles en l’alimentació dels adolescents i dels joves” i trencar la tendència dels nois i noies de menjar poc i malament.

Entrevista a Ferrarn Torrent i com fer de la mort un gènere literari... per encàrrec

2008-02-19T10:17:00.016+01:00

[Programa del 19 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..

Ferran Torrent ens ha parlat de la seva darrera obra Només socis (Columnas), on recupera dos dels seus personatges emblemàtics: l'escriptor Ferran i l'exdetectiu Butxana. Torrent, que ens ha recordat que a les seves darreres obres apareix com un dels escenaris la parróquia d'Ordino, explica que quan té encetat el 30% de l'argument comença a escriure: "sóc partidari de que les novel·les donin sorpreses, tant als lectors com a mí mateix mentre vaig escribint-les". Molt crític amb l'espectacle que ha suposat la Fira de Frankfurt, refusant la invitació a assistir-hi, pensa que actualmente "les lletres catalanes pateixen un retrocés i no té el prestigi d'anys enrere".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Bargalló diu que Frankfurt ha tingut un milió de superàvit
Günter Grass y Saramago se suman a la Plataforma de Apoyo a Zapatero
Els hereus de Tolkien es querellen contra New Line Cinema

La mort com a gènere literari... per encàrrec
Ens agrada suggerir al programa maneres diverses per a fer-se rics amb les lletres o bé resaltar noves i ingenioses professions al voltant de l'escriptura. Un reportatge publicat a El Periòdic ens ha ofert la possibilitat de conèixer una nova: El cronista de mort.

"El personatge que amb la llibreta a la mà va cada dia al tanatori; que assisteix a quatre cerimònies i de totes en consigna els detalls; que apunta a la llibreta el nom del sacerdot, del violinista i la pianista; que s'asseu després a escriure què ha passat; aquest personatge, que és nou, s'ha de batejar, anomenar-lo d'alguna manera. Periodista funerari, o periodista de funerals, o cronista de les morts dels altres."

Això, ens obre la porta per a parlar de la mort com a gènere literari i descobrir una particular manera de que més enllà de la visió occidental del tema, molt influenciat per les clàssiques elegies i els poemes de condol, hi ha un gènere japonés de Poema a la mort, on una persona deixa escrit un "poema d'acomiadament de vida", normalment en estil haiku, que deixa juntament amb el seu testament, com a llegat de la seva memòria. Aquest costum de la cultura japonesa és únic al món.

¿Soy sólo yo?
Pensad en ello: todo descansa en
columnas de escarcha.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Una hoja se va, y
otra se suma
al viento.

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Este fantasmasl
caer de pétalos se desvanece en
luna y flores...

Aprofitem per recomanar dues grans obres -de la vessant occidental- que parlen de la mort: The dubliners (James Joyce) i Mort a Venècia (Thomas Mann)... amb l'adagio de la Simfonia 4 de Mahler de rerefons.

Una mica de literatura i amor per sobreviure a Sant Valentí

2008-02-12T22:15:00.012+01:00

[Programa del 12 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..
El corresponsal de La Vanguardia, Plàcid Garcia-Planas, ha publicat La revancha del reportero (Diéresis), ha visitat antics camps de batalla seguint les empremtes de set grans corresponsals de guerra i trepitjant els mateixos llocs i camins en els quals aquests van escriure. Al programa ens va descriure les seves sensacions i emocions al recórrer aquests espais tan carregats d'història: "la guerra és per definició la fí del món. Però la guerra acaba i el món continua".

Ha estat Notícia d'actualitat...
Gioconda Belli obté el Biblioteca Breve amb El infinito en la palma de la mano
Informe 2007 sobre hàbits de lectura
La polèmica precedeix al musical sobre Ana Frank

Llibres per fer front els efectes secundaris de Sant Valentí..
Surt un llibre molt adient per aquestes dates, Com dir-li adéu de Céline Slanka, molt celebrat a França, on l'autora proposa fins a 100 maneres diferents d'acomiadar-se de la parella:

"Hector, Com que sé per experiència que el més dolorós, quan t'abandonen, és no compendre'n ben bé les raons, no te'n donaré cap. Mathilde"

A banda d'aquesta proposta irònica, l'amor i la literatura han estat un dels binomis argumentals més estables. És un tema transcendental perquè condensa totes les preocupacions de l’ésser humà: el desig, l'emoció de sentir-se vius, l’angunia del pas del temps, l’anhel de llibertat, la necessitat de compartir sentiments, experiències, pensaments...

Per a cada modalitat d'entendre o sentir l'amor es pot trobar una gran obra literària. Aques és un llistat estret del llibre El amor y la literatura, de Martín Casariego:

L’amor com a joc: Les amistats perilloses (Choderlos de Laclos)

L’amor ideal: Cyrano de Bergerac (Edmond Rostand).

El primer amor: Romeo i Julieta (William Shakespeare)

Amor romàntic: Cumbres borrascosas (Emily Brontë)

L’amor contra les convencions socials: Anna Karenina (Liev Tólstoi)

L’amor no correspost: El gran gatsby (F. Scott Fitzgerald)

El amor transformat en odi: Otelo (William Shakespeare)

L’amor fatal: El carter truca dues vegades. (James M. Cain)

I una conclusió abans del punt i final: des dels antics grecs fins els nostres dies l’amor ha estat representat com a causa de desgràcia i dolor, i tot això sempre s'ha considerat l'experiència més digna de ser viscuda.

La salut dels blocs literaris a Internet

2008-02-05T09:41:00.000+01:00

[Programa del 05 de febrer de 2008]

L'Entrevista ..
Antoni Dalmau (Igualada, 1951), ha publicat El cas Rull (Columna Edicions), un llibre que recull la trajectòria completa i gairebé desconeguda de l'anarquista Joan Rull i dóna a conèixer un panorama complet d'una dècada apassionant i convulsa de la ciutat de Barcelona "Quan vaig cercar documentació vaig trobar molt material inèdit, per això m'ha sortit una monografia històrica més que una novel·la", explica l'autor que recorda l'orígen d'aquest projecte que "neix d'un article de Lluis Permanyer a La Vanguardia, sobre aquest personatge que després de documentar-me sobre ell encara ha estat més fascinant, i una vegada més, com s'acostuma a dir, la realitat ha superat la ficció."

Ha estat Notícia d'actualitat...
Najat el-Hachmi rep el Llull per un relat sobre la recerca de la llibertat individual
Fundació Llull per a Andorra
Neix el 'youtube' literari

Literatura en format bloc..
La publicació de l'article A propòsit de l'escriptura digital de l'autor Juan Villoro, ens ha ofert el pretexte perfecte per a observar com està la salut dels blocs literaris a Internet i para atenció en allò d'interesant que en publiquen.

Dels molts blocs i bitàcores visitats em destacat un particular i molt subjectiu Top-5 amb entrades, la lectura de les quals no tenen desperdici:

1. Moleskine Literario (Notas al vuelo en cuaderno Moleskine)
Bloc: Considerat un dels més llegits sobre literatura del món hispanoparlant, selecciona i comenta una notícia diàriament.
Autor: Iván Thays, escriptor peruà (Lima, 1968) autor de les novel·les "El viaje interior" i "La disciplina de la vanidad".
Entrada seleccionada: 2,073, sobre el nou llibre publicat de Mary Shelley.

2. El llibreter
Bloc: Espai que difon aspectes interessants d'allò que es cou en l'àmbit cultural (en llengua catalana o no).
Autor: Llibreter Anònim.
Entrada seleccionada: L'error de Salamina , anècdotes sobre allò que es demana (incorrectament) a les llibreries.

3. La républiques des livres
Bloc: Bitàcora diària d'un dels crítics més influents de França.
Autor: Pierre Assouline. Escriptor i periodista, col·laborador de les publicacions Lire, Le Nouvel Observateur i Monde 2.

Entrada seleccionada: Le dilemme Nabokov, reflexió al voltant del dilema que el fill de Nabokov actualment ha planteat sobre si ha de cremar un manuscrit inacabat del seu pare tal con ho va demanar al seu testament.

4. El Lamento de Portnoy
Bloc: Creat l'any 2004 i distingit amb diferents premis, rep el nom de la traducció de l'obra Portnoy's Complaint de Philip Roth, publicadarecentment al català com El trastorn de Portnoy.
Autor: Anònim.

Entrada seleccionada: En lucha, l'autor planteja els inconvenients d'actualitzar un bloc quan els problemes amb la connexió a Internet ho fan encara més farragós.

4. El Lamento de Portnoy
Bloc: Creat l'any 2004 i distingit amb diferents premis, rep el nom de la traducció de l'obra Portnoy's Complaint de Philip Roth, traduïda recentment al català com El trastorn de Portnoy.
Autor: Anònim.

Entrada seleccionada: En lucha, l'autor planteja els inconvenients i la paciència infinita necessària d'actualitzar un bloc quan els problemes amb la connexió a Internet ho fan encara més farragós, tot això i ho enllaça amb el seu estimat Enrique Vila-Matas.

5. El hombre que comía diccionarios
Bloc: Moltes de les entrades són petites joies del pensament naïf i surrealista contemporani.
Autor: "Sobre mi: mi (1).
(1). m.Mús. Tercera nota de la escala musical.

Entrada seleccionada: Falsos Impostores , història real del més famós impostor de l'actualitat.

Les biografies: un gènere amb molta vida

2008-01-29T23:25:00.000+01:00

[Programa del 29 de gener de 2008]

L'Entrevista ..
Sylvain Athiel, ha publicat Conquérants des ondes! L'incroyable aventure de Radio-Toulouse et Radio-Andorre (Privat), un llibre que explica la història de Radio Andorra, creada als anys 1930, i emblema per els defensors del monopoli estatal de la radiodifusió i els partidaris de la llibertat de les ones combatien.

Com va explicar l'autor "es tracta d’un llibre de plaer. Pren voluntàriament la forma d’un novel·la d’aventures per al gran públic i no pas la d’una tesi avorrida dirigida a especialistes previnguts.” I narra anècdotes sobre aquesta emissora com la de comptar amb locutores dones, en un temps marcat per l'omnipresència masculina al front des micròfons.

Ha esta notícia...
La novel·la 'La ciutat invisible' d’ Emili Rosales entra al gegant asiàtic amb una edició en mandarí de 20.000 exemplars
El festival d'Angulema premia una novel.la gràfica sobre la immigració
El fill de Nabokov sospesa si destrueix una obra del seu pare

La Biografia: un gènere amb molta vida...
Les vides exemplars (o no tan exemplars) de personatges que han estat mitificats en el decurs del segle XX han començat a interessar cada vegada més als lectors espanyols (i per extensió als andorrans), ja sigui a través del consum d'obres en format d’autobiografia, biografia, memòria, diari o cartes.

Una Biografia és (Wikipedia, dixit) la història escrita d'una persona que conta (generalment, en tercera persona) des del seu naixement, els seus assoliments fins a la seva mort, i en la qual s'inclou informació sobre el context social, cultural i polític de l'època intentant reconstruir documentalment el seu pensament i figura.

El gènere de la Biografia té els seus antecendents remots en l'obra de l'Antiga Roma Vides Paraleles de Plutarco. Fins al segle XX, trobem interessos biogràfics en els sants, els trobadors, i els grans membres de la vida civil, militar o artística.

Cap a les primeres dècades del segle XX, uns quants escriptors europeus que destacaven per l'ofici, la gosadia i la bona ploma –Emil Ludwig, G.K. Chesterton, André Maurois, Lytton Strachey, Stefan Zweig–, havien reinventat el gènere biogràfic introduint en les seves semblances de personatges històrics, per a escàndol dels historiadors professionals, la subjectivitat, l'anàlisi psicològica i molts recursos hapropis de la narrativa. S'obre la porta a un gèner híbrid a caval entre la biografia convencional, l'assaig crític i la història novelada.

Al mateix temps, un nou producte sorgeix enmig d'aques panorama fèrtil: les biografies complaents o, les també conegudes com a antibiografies. La descripció cronològica sense fisures d'una personalitat sense vicis ni errors. Com va afirmar Raymond Quesneau, “es podia narrar la vida d'un home abstraient-se de qualsevol fet històric”.

Punt a part mereix dos subgèneres biogràfics amb entitat pròpia: les autobiografies i les memòries.

L'Autobiografia és la narració de la vida d'una persona escrita per ella mateixa. Com a font d'informació s'ha de mantindre en dubte l'exactitud, ja que sovint qui escriu la seva pròpia biografia oculta dades poc positius o bé pot tergiversar d'altres.

Les Memòries (també historia de vida, histoire de vie o life history) es considera una subclasse d'autobiografia, que narra la vida d'una persona, fet per una tercera persona (biògraf) i que semblen menys estructurades i exhaustives que els treballs autobiogràfics més formals. Aquestes obres no cobreixen tot el període de la vida de la persona que l'escriu, sinó solament un moment cronològic concret de la mateixa.

I per il·lustrar un exemple final porposem l'inici d'unes memòries (literàries i cinemoatogràfiques) que comencen amb el conegut... "Jo tenia una granja a l'Àfrica".

Memòries d'Àfrica (Out of Africa) de Karen Blixen, més coneguda pel su pseudònim Isak Dinesen, i que narra el període de temps que l'escriptora va viure a Kènia

Si el Nadal ha estat per a Ken Follet, 2008 serà l'any de Harry Potter

2008-01-09T09:19:00.000+01:00

[Programa del 09 de gener de 2008]

L'Entrevista ..
Teresa Roig, ha publicat L'herència de Horts (Alisis), un llibre que ficciona un temps real de l’Espanya de Franco, on multitud de criminals nazis van trobat la seva segona llar i més concretament a la Barcelona dels anys quaranta, on hi vivien més d’un centenar d’agents secrets i col·laboradors.

Al programa l'autora ens va deixar la següent reflexió: "Va ser molt educatiu descobrir aquesta part de la història del país alhora que anava creant uns personatges ficticis com a excusa per a explicar el que havia passat durant aquests anys".

Notícies d'actualitat...
El premi Nadal, per a Francisco Casavella i el Josep Plà per a Melcior Comes
Un món sense fi, la continuació d'Els pilars de la terra, de Ken Follett, arrasa en la seva primera jornada a les botigues
Rowling obre la porta a la possibilitat d'escriure una vuitena novel•la de la saga de Harry Potter

Un Nadal que acaba amb un bon balanç comercial i un any que comença tot felicitant Salinger.. Els llibreters acomiaden les dates nadalenques molt satisfets dels resultats. Regalar llibres segueix sent una bona opció. El llançament de la molt esperada continuació d'Els pilars de la terra, Un món sense fi de Ken Follet ha estat un dels motius. Però també la demanda del finalista del premi Planeta, Villa Diamante de Boris Izaguirre, o com s'ha recollit a El Periòdic, una obra més de casa nostra que ha obtingut una gran acollida dels lectors catalans, La muntanya solar, de l'escriptor andorrà Bonavenura Adellach. Exhaurida ha estat, de la seva banda, la trilogia de Bill Pullman que ha inspirat La brúixola daurada, i molt demanada Túnels, de Roderick Gordon, el llibre que aspira a recaptar l'èxit mediàtic de Harry Potter, i la primera part de les Memòries de Jordi Pujol.

Però el nou any, també neix amb un llistat de novetats que demandaran bona part de l'atenció del públic lector que hem descobert que és majoritàriament femení i que en el cas adult més atret per lectures en llengua catalana i en els joves en català. Destaquem en la nostra particular travessa cinc dels llibres que creiem que tindran alguna cosa a dir:

La pensión Eva (Salamandra) de l'octogenari sicilià Andrea Camilleri recorre als seus records per ordir una intimista novel·la d'iniciació eròtica.

El sindicato de policía yiddish (Mondadori), de Michael Chabon, un autor presentat com a seguidor del sentit de l'humor negre i surrealista dels germans Cohen, que juga en el seu llibre amb la possibilitat que l'estat jueu no s'hagués construït a Israel sinó a Alaska.

Salze cec, dona adormida (Empúries / Tusquets), del japonès Haruki Murakami, ens permetrà conèixer els relats de l'autor escrits de 1981 al 2005.

La nova novel·la d'Eduardo Mendoza, El asombroso viaje de Pomponio Flato (Seix Barral), que sortirà al març i que retroba l'estil més paròdic de l'escriptor.

El nou cas del detectiu Butxana de Ferran Torrent a Només socis (Columna).

Tot això, es clar, amb el permís de Harry Potter i les relíquies de la mort, la setena i última entrega del famós mag de J.K. Rowling que arribarà a les llibreries el 21 de febrer en català i castellà (Empúries / Salamandra), i que tancarà la saga literària més reeixida dels darrers temps.

I si el primer dia de l'any es pot vincular a un escriptor, aquest seria J.D. Salinger, que va fer 89 anys, com des de 1965 reclòs a casa seva i alimentant tot el mite que hi ha al darrera del seu hermètic tancament. L'autor de llibres tan remarcables com El vigilant en el camp de sègol o Franny i Zooey, és també conegut indirectament perquè aquesta primera obra, va restar per sempre lligada amb la mort de John Lennon. El seu assassí Mark David Chapman va declarar que havia actuat motivat per la seva lectura compulsiva.

Publicacions recomanades ..

El vigilant en el camp de sègol
J.D. Salinger
288 pàgines
Labutxaca

Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada...

Obra amb majúscules i amb moltes anècdotes com la que es recull aquí: "L'escriptor novaiorquès demanava expressament que les edicions d'El vigilant no tinguessin cap mena d'il·lustració ni fotografia a la portada, ni ressenya de l'argument i apunt biogràfic de l'autor a la contraportada".

La Felicitat: o com convertir un mal argument literari, en els llibres més venuts del gènere de no ficció

2007-12-11T22:23:00.001+01:00

[Programa de l'11 de decembre de 2007]

Notícies d'actualitat...
Sebastià Sorribas, el creador d'El zoo d'en Pitus, mor als 79 anys
Els ultracatòlics organitzen un boicot contra La brújula dorada
Lessing agraeix el Nobel amb un lament per la crisi de la lectura

La Felicitat: o com convertir un mal argument literari, en els llibres més venuts del gènere de no ficció .. Si Doris Lessing es va servir d’Anna Karenina, per a parlar de la importància de la literatura per a activar la imaginació de persones que consideren la seva una vida desgraciada... Aquesta obra mestra de Leon Tolstoi, ens serveix per a introduir el tema central del programa d’avui, ja que té un dels inicis més genials de la literatura universal, tot i que apunta al revers tenebrós de la felicitat:

"Todas las familias felices se parecen unas a otras; cada familia desdichada lo es a su manera".

Que la felicitat ens interessa, ja sigui des de la vessant de la ficció (com a tema literari) o de la no ficció (com a font de reflexió), es pot tot repassant els rànquings de llibres més venuts del darrer any on destaquen tres obres catalanes:

1. El viatge a la felicitat (Eduard Punset)

La recerca de la felicitat en clau científica és un esdeveniment molt recent, s'ha començat a estudiar amb rigor a finals del segle XX degunt a l'error d'"haver singularitzat les emocions com la component irracional i detestable de l'èsser humà".

2. Els secrets de la felicitat (Sebastià Serrano)

La felicitat té molt a veure amb les emocions. Com diu Serrano: "el bon estat general de la nostra vida depèn, i molt, de la informació processada a través de les emocions. Si som capaços de controlar i gestionar bé aquesta informació, podrem intervenir amb èxit en la nostra vida personal i gaudir d’extensos i intensos espais de felicitat".

3. El laberint de la Felicitat (Àlex Rovira i Francesc Miralles)

Amb Àlex Rovira em conversat animadament al programa i ens ha deixat pensaments molt interessants: "la Felicitat no és un estat permanent, sinó un llenguatge". Ens ha explicat con la web que s'ha muntat per "Mentre l'alegria és un estat més innocent, la felicitat és una elaboració psicològica més complexa". I ens va regalar la frase d'una Premi Nobel de Literatura: "Moltes vegades ens perdem les petites alegries, tot buscant la gran felicitat"

Publicacions recomanades ..

El viatge a la felicitat
Eduard Punset
208 pàgines
Columna

Una indagació que ens desvetlla els més recents descobriments científics entorn d'aquest tema, i que en el seu capítol final ens proposa la fórmula de la felicitat.

Els secrets de la felicitat
Sebastià Serrano
126 pàgines
Ara Llibres

El gran especialista e la comunicació invita a descobrir les emocions per ser feliços: com expressem les emocions?; on està la força dels afectes? quin paper exerceix el llenguatge en elles? com ens afecta l'acceleració que vivim?

El laberint de la felicitat
Àlex Rovira i Francesc Miralles
144 pàgines
Ara Llibres

Aquesta és la història d’algú que ho havia perdut tot, i es va trobar a si mateix —el seu tresor més preuat— en el centre del laberint. Aquest llibre té dues ales, com la Papallona de la Llum, i no s’ha posat a les teves mans per casualitat.

I com a regal de cloenda .. La cançó que més feliç -o alegre- em fa sentir sempre que l'escolto... I love you baby, naninoninona, i love you baby...

D'Alberto Moravia a la literatura negra de Camilleri i Fois

2007-11-27T21:46:00.000+01:00

[Programa del 27 de novembre de 2007]

Notícies d'actualitat...
L'últim llibre de Harry Potter es llançarà en català el 21 de febrer amb 50.000 exemplars de sortida
Fa mil anys que sóc aquí, de la italiana Mariolina Venezia, Premi Llibreter 2007
Grup 62 crea una àrea de llibre infantil i juvenil i s'alia amb Planeta De Agostini per publicar còmics en català

Un racó de la Itàlia literària.. Tal dia com demà es dona el tret de sortida dels actes conmemoratius del centenaria del neixement de l'escriptor romà Alberto Moravia (pseudònim d'Alberto Pincherle), mort en 1990. El primer dels quals és la presentació d'una novel·la inèdita 'I due amici' (Els dos amics) i amb esdeveniments en la seva memòria.

Els seus llibres s'han caracteritzat per un estil auster i realista. Va debutar amb Els indiferents (1929), on s'escenificava la decadència espiritual, moral i la sexualitat morbosa i pansida dels personatges de la burgesia italiana. Destaquen també La mascarada (1941), una sàtira sobre els dirigents feixistes de la II Guerra Mundial que va ser prohibida per les autoritats del seu país, La camperola (1957), adaptada al cinema i li va valer a Sofía Loren un Oscar de Hollywood, o La mentida (1965), una reflexió sobre la condició de novel·lista.

Seva és la coneguda frase de: "El amor puede hacerlo todo, y también lo contrario de todo."

Tot i que Moravia no va cultivar el gènere negre, s'ha de reconèixer que a Itàlia, la novel·la de crim viu un gran moment editorial. Amb autors com Sciascia (El día de la lechuza, 1961), Eco (El nombre de la rosa, 1980) i Camilleri (amb la seva saga del comissari Montalbano a la regió de Sicília, nom elegit com a homenatge a l'escriptor espanyol Manuel Vázquez Montalbán), i Fois (que situa tots els seus llibres en Nuoro o en la Barbagia, una regió de la Sardenya ). Aquesta renovació d'aquest gènere literari aporta una bellesa formal i una diversitat temàtica que va des de la trama política a les qüestions metafísiques i els tòpics del noir.

Recomanem la lectura d'un petit assaig sobre La novela negra italiana.

El primer cas d'en Montalbano
Andrea Camilleri
295 pàgines
Edicions 62

Les tres narracions que conformen aquest volum de les aventures del comissari Montalbano, conformen un perfecte punt d'inici per a conèixer aquest personatge i l'estil narratiu d'en Camilleri. A El primer cas d'en Montalbano, el jove vice-comissari acava de ser traslladat a Vigata i de seguida es veurà embolicat en un afer tèrbol que comença amb una bufetada originada per una disputa de trànsit. També a Set dilluns, el comissari haurà de pensar molt per resoldre l'endevinalla que li plantegen els assassinats d'uns curiosos animals. I a Retorn als orígens Montalbano investigarà el cas del segrest fingit d'una nena de tres anys, darrere del qual s'intueix tota una trama mafiosa.

Siempre Caro
Marcello Fois
126 pàgines
Edicions 62

A la Sardenya de finals del segle XIX, tres narradors compten la història d'una investigació portada a terme per l'advocat Bustianu, que ha de defensar a un jove acusat de robatori. Les seves indagacions són el fil conductor dels infinits matisos de la condició humana, i a mesura que la narració avança, també ho fan els millors ingredients de la novel·la negra: l'assassinat, l'amor prohibit, l'avarícia i la gelosia.

Assumpció Cantalozella, Vida Privada i tres dones Premi Nobel de Literatura

2007-11-19T15:54:00.001+01:00

[Programa del 20 de novembre de 2007]

L'Entrevista ..
Assumpció Cantalozella, autora d'El retorn d'Hug Roger (Proa), una novel·la històrica sobre l'últim comte del Pallars (s. XV), anomenat "Senyor de les muntanyes" pel seu ferme propòsit de crear un estat independent al cor dels Pirineus.

Al programa l'autora ens va deixar la següent reflexió: "Va ser precíssament durant una estada a Andorra que vaig construïr el personatge del narrador que explica tota la història".

També vam parlar amb Isidor Cònsul, director de Proa, de la reedició revisada d'una de les principals novel·les de la literatura catalana del segle XX, Vida Privada de Josep M. de Sagarra, ara que es compleix el 75è aniversari de la seva publicació.

Notícies d'actualitat...
L’acord entre l’Institut Cambó i Google permet globalitzar la col•lecció Bernat Metge
Termina Rowling el cuento de hadas escrito a mano que se subastará en Shoteby's
Los gozos, las sombras y la luz al final del túnel
Nadine Gordimer: “Quan un escriptor marxa a l'exili, perd el seu lloc al món”

Dos efemèrides i una recomanció, tot amb gust femení de Premi Nobel de Literatura.. Tal dia com avui van nèixer dues Premis Nobel de Literatura. La primera en guanyar tan distingit guardó l'any 1909, Selma Lagerlöf (1858-1940), va deixar una obra mestra de la literatura escandinava, El maravilloso viaje de Nils Holgersson, profundamente elogiada pel filòsof Karl Popper o per un altre Nobel de Literatura, Kenzaburo Oé.

El mateix dia de 1923 neixia la sud-africana, Nadine Gordimer, que ha estat de visita a Barcelona aquesta setmana per conmemorar els 85 anys de vida del Pen Club Català. L'autora de La història del meu fill, és una ferma defensora dels drets humans i lluitadora contra la poolítica de l'apartheid, afirma la necessitat d'ajudar aquells autors que no poden treballar amb llibertat d'expressió als seus països d'origen.

Històries de Londres
Doris Lessing
292 pàgines
Destino

"La noia grassa de l'abric blau cel es va tornar a posar davant del mirall. No se'n podia apartar." D'aquesta manera s'obre aquest recull de divuit històries sobre relacions humanes ambientades a un Londres que pot representar qualsevól ciutat contemporània, tal com rflecteix un dels personatges que poblen aquest llibre que pot servir com a porta d'entrada per a conèixer el talent literari de Lessing: "En aquella època ens sentíem orgullossos de viure a Londres. Ara és horrorós, la veritat, està ple de gent horrorosa".

L’11 d’octubre la Fundació Nobel va declarar que Doris Lessing (1919) era guardonada amb el premi de literatura 2007 per la “seva capacitat per transmetre l’èpica de l’experiència femenina i narrar la divisió de la civilització amb escepticisme, passió i força visionària”. Les editorials s'afanyen per reeditar tota la seva obra disponible i per traduïr els volumns encara inèdits d'aquesta autora prolífica que transmet a parts iguals la seva experiència africana, trets autobiogràfics i molta autocrítica al voltant dels seus desenganys socials i polítics.

Recomanem: Una aproximació subjectiva a les lectures de Lessing segons David Castillo

Duel d'escriptores de novel·la negra: Donna Leon vs Batya Gur

2007-11-13T19:18:00.000+01:00

[Programa del 13 de novembre de 2007]

Notícies d'actualitat...
Mor el gran lleó: Norman Mailer
El relleu de Harry Potter
Solidaritat catalana amb Hollywood
Robados 300 libros muy valiosos de la biblioteca de Exteriores

Una efemèride .. Demà es donarà el tret de sortida als actes de conmemoració del centenari del neixament d'Astrid Lindgren, escriptora sueca de llibres infantils, autora del personatge de Pipi Långstrump, que va morir l'any 2002. Al llarg de la seva vida va publicar al voltant de 100 llibres, a més de 80 idiomes, que van superar els cent milions d'exemplars venuts: "No tengo ninguna intención, ni con Pippi Långstrump, ni con ningún otro libro. Escribo para entretener a la niña que fui y que sigo siendo. Espero que también los demás niños se diviertan conmigo. No sé cómo debe ser un libro infantil, trato de ser auténtica; auténtica en el sentido artístico, que es lo único que me propongo cuando escribo. No es necesario tener hijos para escribir libros para niños. Basta con haber sido niño y recordar la propia infancia."

Més informació: Imaginaria i Wikipedia

Les recomanacions complementàries de la setmana ..

Duel d'escriptores de novel·la negra: Donna Leon vs Batya Gur

Deixeu estar els nens
Donna Leon
288 pàgines
Edicions 62

De la mà del comissari Brunetti, Donna Leon ens submergeix en una Venècia inquietant, on la corrupció i la malícia s’amaguen darrere les més magnifiques façanes i on res no és el que sembla. "És una persona normal, Brunetti, la seva mirada és triste en ocasions, és excèptic i cínic, però el salva la seva inteligència", explica l'escriptora nord-americana, arrelada a Itàlia, traduïda a 23 idiomes, excepte a l'italià: "m'estimo més que al barri em diguin de tu, no de vosté: la fama no és bona.

Les novel·les de Brunetti transcendeixen el gènere negre i gairebé se situen en la novel·la de tipus social: "el problema no és ant que un assassini, sinó perquè ho fa. Agatha Christie se'm fa molt avorrida perquè escriu només sobre l'assassinat i la seva resolució", i afegeix l'autora: "M'interessa la societat i els problemes generals, aquells que mai es resolen".

El asesinato del sábado por la mañana
Batya Gur
450 pàgines
Editorial Siruela

Una novel·la ambientada al món dels psicoanalistes. L'assassinat de l'eminent psiquiatra Eva Neidorf poc abans de donar una conferència, i la desaparició de tots els documents personals de la morta, són les dades amb els quals haurà d'iniciar el seu treball d'investigació l'intel·ligent superintendent Michael Ohayon, de la comissaria de Jerusalem.

Ohayon és un detectiu modern, atractiu, amb estudis universitaris (Història), divorciat i amb un fill adolescent al qual cuida. Batya Gur , ha estat una digna hereva de la tradició de la novel·la policíaca clàsica, on els esdeveniments es desenvolupen en una comunitat tancada, generalment molt respectable, que ha d'enfrontar-se a la monstruosa realitat d'un crim i d'una realitat molt inquietant, la de constatar que el criminal és un "dels seus".

L'entrevistat de la setmana: Narcís Bardalet (Diari d'un forense)

2007-11-12T22:37:00.000+01:00

[Programa del 6 de novembre de 2007]

L'Entrevista ..
Narcís Bardalet, cap de forenses de Girona, és l'investigador dels 10 casos de crims reals recollits a Diari d'un forense (Mina), un llibre escrit per Clàudia Pujol.

Al programa ens va deixar la següent reflexió: "El forense és un tafaner científic".

Una efemèride .. Tal dia com avui de l'any 1963 va morir Luís Cernuda. Poeta de la generació del 27, va omplir el llistat d'intelectuals afiliats al bàndol comunista, durant la Guerra Civil espanyola, la qual cosa li va obligar a exiliar-se primer a terres anglosaxones i finalment a Mèxic, on va reconèixer trets de la seva Andalusia natal. Allà va morir a l'edat de 61 anys. Federico García Lorca va dir d'ell: "No habrá escritor en España, de la clase que sea, si es realmente escritor, manejador de palabras, que no quede admirado del encanto y refinamiento con que Luis Cernuda une los vocablos para crear su mundo poético propio".

Més informació: Cernuda.org i Wikipedia

Les recomanacions complementàries de la setmana ..

Pura Anarquia
Woody Allen
144 pàgines
Columna

Després de vint-i-cin anys sense publicar, Woody Allen torna a desplegar el seu talent humorístic amb un recull de 18 nous contes plegats de personatges estrambòtics i surrealistes capaços de signar sentències com ara: "divendres em vaig despertar i, com que l'univers s'està expandint, vaig trigar més que de costum a trobar la bata".

La interpretació del crim
Jed Rubernfeld
443 pàgines
Edicions 62

Una novel·la de detectius i psicoanalistes, ambientada a Nova York durant la primera i única visita que Sigmund Freud va realitzar al continent americà. Una trama en tres vinells: un thriller organitzat al voltant d'un assassinat, una revisió de la teoria psicoanalítica i un retrat del Nova York de la primera dècada del segle XX simbolitzada per la construcció dels omnipresents gratacels.

L'entrevistat de la setmana: Matthew Tree (La vida desprès de Déu)

2007-11-07T21:55:00.000+01:00

[Programa del 30 d'octubre de 2007]

L'Entrevista ..

Matthew Tree, autor de La vida desprès de Déu (Ara Llibres), ens va deixar al programa la següent reflexió: "Déu està on arriba la nostra ignorància"

Una efemèride .. Tal dia com avui de l'any 1910 va néixer Miguel Hernández. Va ser un poeta i dramaturg que va reestar encuadrat dins la generación del 36, tot i que va estar més pròxim amb la generación anterior, fins al punt de ser considerado per Dámaso Alonso com a «genial epígono de la generación del 27». A l'esclatar la Guerra Civil, es va allistar en el bàndol republicà i quan el règim de Franco es va instaurar, Hernández va ser empresonat. En 1941, li detecten una bronquitis que se li complica amb una tuberculosi. Mor en la infermeria d'una presó alacantina a les 5.30 del demà del 28 de març de 1942, quan comptava amb 31 anys d'edat. Va deixar una completa obra poètica caracteritzada pel seu compromís polític envers als més desfavorits de la societat, una obra que es pot reconèixer en cançons musicalitzades per Serrat, Silvio Rodríguez, Víctor Jara o Enrique Morente.

Més informació: Fundación Cultural Miguel Hernández i Wikipedia

Les recomanacions complementàries de la setmana ..

Enciclopedia Prehistórica de Dinosaurios
Robert Sabuda & Matthew Reinhart
Círculo de Lectores

Àlbum il·lustrat, desplegable i interactius que permet descobrir què menjaven, com es barallaven, com caçaven i totes les característiques singulars d'aquest animals.

Gon
Masashi Tanaka
Còmic Manga
La cúpula

Històries, sense diàlegs (els animals no parlen) i en blanc i negre, al voltant de les aventures d'un dinosauri i la resta de la fauna d'aquest planeta. S'han publicat vuit volums.

Entrevistat de la setmana: Josep Dallerès (Frontera Endins)

2007-10-16T10:54:00.000+02:00

[Programa del 16 d'octubre de 2007]

L'Entrevista .. Josep Dallerès, autor de Frontera endins (Anem Editorial).
El llibre reflecteix una crònica del segle XX, a través d'un personatge, la Manuela, des del 1900 al 1993, poc abans d'aprovar-se la Constitució Andorrana.

Un titular d'actualitat .. "Consideren millor premi Nobel de la Pau, el de Literatura" (El diari alemany Suddeutsche Zeitung va reflexionarque, si s'observa la llista dels 181 candidats per al Nobel de la Pau tot indica que el millor premi en aquesta categoria és el Nobel de Literatura que s'ha atorgat a la britànica Doris Lessing, per ser considerada una icona del feminisme i de les causes antisegregación i anticolonialisme en Africa).

Una efemèride .. Tal dia com avui de l'any 1927 va néixer Günter Grass. Escriptor nascut a la Ciutat lliure de Danzig, el 16 d'octubre de 1927. Günther Grass és un novel·lista, poeta, assagista, escriptor polític (va redactar molts discursos de Willy Brandt), gravador, dibuixant, escultor, i en la seva joventut, un músic. Va ser guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres en 1999 i el Premi Nobel de Literatura en el mateix any. La seva obra més emblemàtica El timbal de llauna (1959) va marcar l’èxit literari de Günter Grass: un testimoni d'un país esquinçat per les dramàtiques circumstàncies de la Segona Guerra Mundial, els horrors del nazisme i la dràstica divisió del seu territori.

Més informació: Wikipedia i El poder de la palabra

Les recomanacions complementàries de la setmana ..

Tot pelant la ceba
Günter Grass
431 Pàgines
El Balancí - Edicions 62

Una autobiografia escrita per un dels grans referents de la lluita per la memòria del passat nazi i Premi Nobel de Literatura (1999) que a punt de complir 80 anys desvetlla el seu passat amb la següent reflexió: "Què pot haver portat un noi de disset anys a servir a les temibles Waffen-SS nazis durant els úlims mesos de la Seona Guerra Mundial".

La conjura contra América
Philip Roth
428 Pàgines
Editorial Debolsillo

El llibre recull dos trobades amb estudiants i una entrevista a Kapucinsky, que serveixen per tastar la seva visió tan particular de fer un Periodisme amb majúscules. Amb senzillesa l'autor explica els ingredients necessaris per a ser un bon professional: l'observació, la intuïció i la despolitització. "Per exercir el periodisme abans que res cal ser bona persona".

L'entrevistat de la setmana: Saül Gordillo (Nació.cat)

2007-10-14T23:11:00.000+02:00

[Programa del 9 d'octubre de 2007]

L'Entrevista ..

Saül Gordillo, autor de Nació.cat (Òmnium Cultural - Mina).
El llibre narra la historia d’un triomf col·lectiu, recull els fets que van portar a aconseguir el .cat, el primer domini d’Internet que representa una comunitat lingüística: la catalana.

"Va ser possible gràcies a una sèrie de canvis polítics: la fi del govern d'Aznar, l'arribada de Zapatero a la Moncloa amb Montilla com a Ministre d'Indústria. A l'Espanya d'Aznar aconseguir el domini .cat hagués estat del tot impossible."

Un titular d'actualitat .. "El 25% dels llibres distribuïts són retornats" (El sector de la distribució de llibres a l'Estat espanyol va distribuir durant el 2006 un total de 219 milions d'exemplars dels quals 53 milions van ser retornats.).

La perla .. "Planeta és com Mango, en el món tèxtil, i Freixenet, en els escumosos, exemples d'entitats que han sabut adaptar-se a les noves necessitats" José Manuel Lara (president de Grup, durant la confirmació de l'anunci de compra de la segona principal editorial europea de parla no espanyola per part del grup).

Una efemèride .. Tal dia com avui de l'any 1967 va morir André Maurois. Novel·lista, assagista, biògraf, crític i intèrpret de la cultura britànica, va participar a la Primera i Segona Guerra Mundial on es va familiaritzar amb el comandament britànic i desprès, exiliat del règim de Vichy als Estats Units, amb la cultura nord-americana. Autor d'obres com ara Els silencis del coronel Bramble (1918), Ariel o la vida de Shelley (1923), Lelia o la vida de George Sand (1952), també va escriure Història il·lustrada de França (1960), així com diverses novel·les y cròniques autobiogràfiques. Va deixar escrites sentències com ara: "L'èsser més insignificant pot ser amat, si sap organitzar la incertesa."

Més informació: Wikipedia i Academie Française

Al programa s'han llegit fragments d'una petita joia literària de l'autor francès que reflecteix sobre la idiosincràsia de les cultures britàniques i nordamericanes: Iniciación a la vida anglosajona (Editorial Vitoria - 1945)

Les recomanacions de la setmana ..

Homenatge a dos dels principals periodistes del segle XX morts l'any passat.

Diari rus
Anna Politkóvskaia
256 Pàgines
Ara Llibres

És el llibre que Anna Politkovskaia havia acabat d’escriure quan va ser assassinada a Moscú l’octubre del 2006. Escrit en forma de diari és una crua crònica que narra de manera crítica i intel·ligent, l’agònica situació que viuen milions de russos sota el cínic i corrupte govern de Vladimir Putin.

Los cínicos no sirven para este oficio
(Sobre el buen periodismo)
Ryszard Kapucinsky
124 Pàgines
Editorial Anagrama

El llibre recull dos trobades amb estudiants i una entrevista a Kapucinsky, que serveixen per tastar la seva visió tan particular de fer un Periodisme amb majúscules. Amb senzillesa l'autor explica els ingredients necessaris per a ser un bon professional: l'observació, la intuïció i la despolitització. "Per exercir el periodisme abans que res cal ser bona persona".

L'Entrevistat de la setmana: David Bassa (Terra Lliure, Punt final)

2007-10-02T12:42:00.000+02:00

L'Entrevista .. David Bassa, autor de Terra Lliure, Punt final (Ara Llibres).

Un titular d'actualitat .. A finals de desembre arribarà a les llibreries Un món sense fi, de Ken Follett, l’esperada segona part d’Els pilars de la terra

La perla .. "Encara que vostès no s'ho creguin, a l'Àfrica hi neva" Wole Soyinka (primer Nobel de Literatura de l'Àfrica negra, convidat aquesta setmana a l'Hay Festival de Segòvia, on presenta Clima de miedo (Tusquets), cinc conferències sobre els fonamentalismes i els temors que dificulten el diàleg entre cultures).

Una efemèride .. Tal dia com avui de l'any 1991 va morir Maria Aurelia Capmany. Novel·lista, autora de teatre i assagista. Guanyadora dels premis Joanot Martorell i Sant Jordi, el seu prestigi com a narradora li arribarà posteriorment amb l'obra Betúlia (1956). En el seu vessant polític va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona, tot i que se li recorda com a defensora dels drets de la dona, amb reflexions com la següent: "I el problema de la dona existeix. Existeix més profundament que mai perquè se'ns presenta en el camp de la vida quotidiana, de la pràctica diària, i no en el més vague i còmode de la ideologia."
Més informació: Fundació María Aurelia Capmany i Escriptors.cat

Les recomanacions de la setmana ..

Una veritat incòmoda
Al Gore
328 Pàgines
Colecció Llibres a l´Abast - Edicions 62 i Gedisa

La faula del marshmallow
Joachim de Posada
144 Pàgines
Columna Edicions

Concurs d'Aforismes

2007-09-25T15:25:00.000+02:00

Avui Anna Escura ha proposat un concurs al voltant d'un dels aforismes d'Eugeni d'Ors que hem llegit al programa i que no hem entès el seu significat:

"Hoy tenemos otra cosa que hacer, que dorar tortugas"

Saps què significa? No ho saps però vols arriscar-te a oferir-nos una interpretació?

I com tot concurs mereix un premi, sortejarem un llibre dels que recomanem setmanalment al programa entre totes les respostes.

Primer programa de la nova temporada

2007-09-25T08:59:00.000+02:00

Un titular d'actualitat .. El director de la Fira del Llibre de Frankfurt diu que ha après molt dels catalans.

La perla .. "Em nego a traslladar les meves novel.les al cine" Paul Auster (President del Jurat de la Secció Oficial del Festival de Cinema de Sant Sebastià, on ha presentat La vida interior d’en Martin Frost, film que ha escrit i dirigit)

Una efemèride .. Tal dia com avui de l'any 1954 va morir Eugeni d'Ors i Rovira. Assagista, periodista, filòsof i crític d'art, membre destacat del noucentisme català. Va ser conegut per les seves gloses i aforismes com el següent: "El estilo, como las uñas, es más fácil tenerlo brillante que limpio."
Més informació: Wikipedia.org, Escriptors.cat, Lletra i Compilació de textos

Les recomanacions de la setmana ..

Les emocions i la salut. Diàlegs amb el Dalai Lama sobre el budisme i les ciències del cervell
Daniel Goleman
283 Pàgines
Col·lecció Argent Viu - Pagès editors

El Nil i els colors de la poma
Pilar Senpau i Sandra Malca
21 Pàgines
Pagès editors

Qüestionari Proust

2007-09-24T22:39:00.006+02:00

Cada setmana entrevistarem a un/a escriptor/a o persona relacionada amb el món editorial i el farem una de les preguntes d'aquest famós qüestionari que Marcel Proust va crear com a "divertimento" per lluir-se als elitistes salons del París del segle XIX:

Qüestionari Proust

01. El principal tret del meu caràcter?
Detallista
(David Bassa, autor de Terra Lliure, Punt final)

02. La qualitat que prefereixo en un home?
Lleialtat
(Saül Gordillo, autor de Nació.cat)

03. La qualitat que prefereixo en una dona?
La mateixa que en qualsevol persona: la honestedat
(Josep Dallerès, autor de Frontera endins)

04. Allò que més estimo en els amics?
Que se sentin còmodes amb mi i jo amb ells
(Matthew Tree, autor de La vida desprès de Déu)

05. El meu principal defecte?
Treballar massa
(Narcís Bardalet, cap de forenses de Girona dels casos de Diari d'un forense)

06. La meva ocupació preferida?
Escriure i estar amb les meves nétes
(Assumpció Cantalozella, autora d'El retorn d'Hug Roger)

07. El meu somni de benestar?
Que allò que he fet important a la vida sigui recordat per
algú
(Àlex Rovira, co-autor amb Francesc Miralles, d'El laberint de la Felicitat )

08. Quina fóra la meva pitjor desgràcia?
No poder escriure
(Teresa Roig, autora de L'herència de Horts)

09. Què voldria ser?
En Ken Follet, no
(Jordi Coca, autora de La dona del ball) (Premi Carlemany 2007)

10. On desitjaria viure?
A Andorra, perquè no?
(Sylvain Athiel, autor de Conquérants des ondes!)

11. Quin color prefereixo?
El vermell
(Antoni Dalmau, autor d'El cas Rull)

12. Quina flor prefereixo?
Una rosa vermella
(Plàcid Garcia-Planas, autor deLa revancha del reportero)

13. Quin ocell prefereixo?
Un ànec: el coll-vert
(Ferran Torrent, autor deNomés socis)

14. Els meus autors preferits en prosa?
Segons el moment, però per dir només un: Gonzalo Torrente
Ballester
(Joan Barril, autor de100 contes morals)

15. Els poetes preferits?
No sóc molt de poesia, però un poeta que m'arriba és David
Castillo
(Bea Cabezas, autora deEl monestir de les ombres)

16. Els herois de ficció?
17. Les meves heroïnes de ficció preferides?
18. Els meus compositors predilectes?
19. Els pintors predilectes?
20. Els meus herois de la vida real?
21. Les meves heroïnes històriques?
22. Els noms que prefereixo?
23. Què detesto més que res?
24. Quins caràcters històrics menyspreo més?
25. Quin fet militar admiro més?
26. Quina reforma admiro més?
27. Quins dons naturals voldria tenir?
28. Com m’agradaria morir?
29. Estat present del meu esperit?
30. Fets que m’inspiren més indulgència?
31. El meu lema?

Benvinguts al Club de Lectura d'El Matinari

2007-09-24T22:11:00.000+02:00

Comencem temporada a l'espai Club de Lectura del programa El Matinari de Xavi Mujal, amb l'Elena Aranda comentant les novetats i no novetats al voltant del món del llibre. Tots els dimarts a les 11 del matí obrim les ones al text escrit amb allò que les editorials editen, els escritors escriuen i els lectors llegeixen.